Una ruta pel barri de la Salut de Barcelona

Encerclat per la Travessera de Dalt i els barris de Vallcarca i el Carmel hi ha el barri de la Salut de Gràcia, que rep el nom d’ una petita capella dedicada a la Mare de Déu del mateix nom, construïda per Antoni Morera per a combatre l’epidèmia de còlera que va patir Barcelona a mitjans del segle XIX. A finals d’aquest segle, es van instal·lar moltes de les segones residències de la burgesia de l’Eixample. Eren terres ocupades per masos i recintes hospitalaris. Encara podem admirar algunes de les masies, com Can Xipreret –seu social del Club de Tennis La Salut des de l’any 1902- o la Masia Can Tusquets a la Travessera de Dalt núm. 61 amb el seu preciós rellotge de sol.

A principis del segle XX, Antoni Gaudí va decidir construir una urbanització en aquest barri amb la idea que fos una ciutat-jardí, on s’integressin cases, carrers i espais comuns amb la natura. Gràcies a Eusebi Güell ho va dur a terme. Malgrat que no va funcionar com a negoci, en va quedar un magnífic parc, el Parc Güell, des d’on es pot admirar tot Barcelona amb el mar al fons i la muntanya al darrera.

 El Parc Güell -que ha esdevingut un dels reclams turístics de la ciutat- és ple cada dia d’estrangers que volen admirar el mestratge de Gaudí, inspirat en les formes orgàniques de la natura. Des de la Travessera de Dalt o des de la Pl. Lesseps riuades de turistes s’enfronten amb els carrers empinats que espeteguen al parc. Des del carrer Coll del Portell hi ha diversos edificis que han quedat amagats pel creixement de la ciutat, com la casa Vilaró (núm. 43) –edifici racionalista de Sixt Illescas; l’anomenada casa de Ferro (núm. 52), edifici d’apartaments de Francesc Rius; la Casa Miranda (núm. 74) que funciona com casal del barri. Pujant pel carrer Larrard des de Travessera de Dalt, podem admirar cases com la de la Rambla Mercedes, que sembla excavada a la roca i la del carrer Olot -davant l’entrada principal del Parc-, que va servir d’inspiració a Carlos Ruiz Zafón per crear la residència d’Andreas Corelli a la seva novel·la “El juego del ángel”.

Des de l’entrada principal, pujant per les espectaculars escales, s’accedeix a l’espai anomenat Sala Hipòstila o de Les Cent Columnes, que Gaudí havia dissenyat com a espai per a ubicar-hi el mercat de la urbanització. Des d’aquesta sala o bé per un passeig enjardinat, s’accedeix a una petita carretera que serpenteja fins a l’entrada de la Carretera del Carmel. Podem també creuar per un bosc que es conserva força salvatge i poc urbanitzat. A la sortida de la carretera i un cop creuada la gran porta de ferro, trobem l’edifici de l’hospici del Cottolengo del Pare Alegre i algunes de les mansions més elegants de Barcelona, entre les quals la Torre Aleu, on visqué la primera dona que va exercir la medicina a Catalunya, Dolors Aleu.

Retornant pel carrer de Mare de Déu de la Salut, arribem al Santuari de Sant Josep de la Muntanya, un complex religiós amb església i asil. D’aquest conjunt en forma part la Masia Can Tusquets a Travessera de Dalt, on hi ha un hospici infantil.